Presentació nove-la per Marc J. Bonet 1 d’abril 2017

Presentació de la novel·la La Cova de l’Últim Gimneta
de Marc J. Bonet i Binimelis
Ed Cep i La Nansa,
a la Casa de Menorca de Palma, dissabte 1 d’Abril de 2017, a les 18:30.
Acompanyaran a l’autor

Sr Francesc Mestres Editor de la Cep i La Nansa.

Dr Antoni Cañellas Trobat (Ex-President de l’Associació d’Amics del Museu de Menorca) Secretari de la Reial Acadèmia de Ciències Mèdiques de les Illes Balears.

La cova de l’últim gimneta


GIMNETES: Soldats auxiliars grecs armats amb fona, habitants de les illes Gimnèsies (nom grec de les Illes Balears de Mallorca i Menorca)

Sinopsi:
La troballa d’una obra, d’edició única, rescata uns fets succeïts a l’any 123 aC a l’illa de Mallorca.
En un relat ple de detalls, centrat en el esdevenir de la gimneta Kara, on s’exposa una part de la història de la conquesta de Mallorca pels romans, Un moment en el què a l’arxipèlag de les futures Baleàrides es trobaren tres cultures; la dels Foners o Gimnetes, data en el que s’iniciaria el seu declivi definitiu; la dels últims Púnics de la Mediterrània amb el centre a Ybsm (Ebussus) i la Romana, en expansió, al període poc abans dels finals de la República.
L’autor ambienta l’acció en diversos escenaris al llevant i sud de l’illa de Mallorca. Un port Púnic, Naguardus, als encontorns originals de l’illot de Na Guardis on es troben les restes d’un taller púnic (Colònia de Sant Jordi-Ses Salines). Als diferents assentaments de runes talaiòtiques que es troben a Ets Antigors (Ses Salines), a les suposades runes amb les que es va construir l’església de S’Horta (Felanitx), als voltants del Closos de Ca’n Gaià (Portocolom-Felanitx) i a molts d’altres indrets de Mallorca com Ses Païsses (Artà), Son Fornés (Montuiri) o Ca’n Daniel Gran (Pollença). També situa un suposat megàlit al cim Saaktueim, un lloc que seria sagrat i enigmàtic pels indígenes, que s’ubicaria a l’actual Castell de Santueri (Felanitx). No falten les escenes als aiguamolls a S’Albufera d’Alcúdia, al port pirata a Babuts (rada de Portocolom), ni les de galeres romanes salpant pels escenaris que ofereixen els lligams amb la ciutat doble, grec-romana, d’Emporion i la de Tarraco. Les tribus, clans i personatges indígenes, amb noms d’arrel ibera per donar-li més realisme, t’endinsen en una història de desamor amb flaire marinera i a Mare Nostrum, a terra dura d’illa i a lluita desigual d’un poble únic que va fer recular als romans, encara que sols una vegada, i que pretén despertar més curiositat cap a una de les cultures més autèntiques, encara molt desconegudes, dels Foners, Gimnetes o Llançadors, com s’anomenen entre ells a la novel·la. Un relat divertit i que et transporta a fa més de dos milers d’anys. Un clam a favor del nostre patrimoni, la cultura talaiòtica, que, sense cap dubte, hauria de ser de la Humanitat, a Mallorca on ha estat molt més mal tractada pel pas del temps i per l’home.

Motius de l’elecció de la Casa de Menorca

El lligam històric de les Illes Gimnèsies, les illes que foren l’escenari geogràfic de la cultura única del món talaiòtic, i el fet que l’illa de Menorca sigui un far cultural tan genuí com modèlic —per haver sabut mantenir viu i tan ben conservat aquest legat—. Fan que el clam del món talaiòtic Mallorquí, que pretén fer la novel·la presentada, no pugui tenir millor escenari de presentació que la seu de Menorca a l’illa de Mallorca. Com no podia ser d’altre manera per l’exemplar manera de preservar les runes, i fer possible mantenir viva tot aquesta part de la història de les Illes.

Notes sobre l’autor:

Marc Josep Bonet i Binimelis (Felanitx l’abril de 1966). Va viure tota la seva infància al llogaret de S’Horta. Fill de la pagesia i mallorquí de soca-rel, es defineix com defensor vehement de la cultura i patrimoni balear. És Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la UAB, actualment és Cap Clínic en la Unitat de Reanimació Post Quirúrgica a l’Hospital Son Llàtzer a Palma de Mallorca. També va col·laborar com a docent a la Facultat de Medicina de la UAB. En l’àmbit no científic-mèdic va col·laborar en la revista trimestral “Papers de Son Llàtzer” en la secció de relats de “Històries sense clínica”, i va participar en els Premis Son Llàtzer de Relat Curt en Català, on va ser guanyador l’any 2009. L’obra La Cova de l’Últim Gimneta és la primera novel·la que es decideix a publicar en català.
Llibres d’aquest autor publicats en El Cep i la Nansa
La cova de l’últim gimneta

Leave a Reply